El món del perfum

Gairebé amb tota seguretat, el perfum va néixer en estreta relació amb la religió, i es va utilitzar com a purificant de l’ànima i també com a ofrena als déus. L’encens, que s’utilitza des de fa 5.000 anys, es feia servir en les cerimònies religioses i, igual que avui dia, s’acomiadaven els morts amb flors. La majoria de vegades era el sacerdot l’encarregat de barrejar les aromes en les proporcions adequades. Trobem proves del seu ús en rituals en els relleus egipcis i en l’artesania grega i romana. Des de l’Índia s’importaven a Egipte, Grècia i Roma grans quantitats de substàncies aromàtiques molt valorades, com les espècies i el sàndal.

Coneix la piràmide i les famílies olfactives

Notes de cap, notes de cor i notes de fons.

La manera de combinar els ingredients converteix un perfum en exclusiu. Igual que un escriptor, el perfumista desenvolupa una història al voltant d’un tema. Aquest tema serà l’acord dominant de la composició, determinarà la família del perfum, mentre que els acords secundaris en fixaran la subfamília. Són essències úniques que comparteixen algunes característiques. Trobem vuit grans famílies masculines i femenines: floral, de Xipre, oriental, hesperidi (masculí i femení), fusta i plantes aromàtiques (masculí únicament).

NOTA DE CAP – NOTA DE SORTIDA

Quan els elements d’un perfum s’evaporen es fan volàtils, això permet que puguem sentir-ne l’olor, i són precisament els elements més volàtils els que primer percebem quan olorem un perfum. Aquests elements són el que anomenem notes de cap o de sortida, i formen una de les tres parts de la piràmide olfactiva. Aquestes notes no són tan persistents com les altres, precisament perquè són les més volàtils. Aquests elements que formen part d’un perfum són cítrics, florals, especialment de flors blanques, com ara el gessamí i la tarongina; també els trobem en les fruites i els components verds l’aroma dels quals es nota tan aviat com polsem el polvoritzador del flascó. Són aromes que desapareixen al cap de poc, són fresques, diàfanes i subtils.

NOTA DE COR

Se situen al centre o al cor mateix del perfum, i estan formades per aldehids (un tipus de compostos dissolts en olis essencials de flors, fruites i també espècies; classificat com un dels tipus de perfum). Les notes de cor poden proporcionar una gamma variada d’aromes a cada perfum, a més de tenir la qualitat d’entebeir la nostra pell quan hi entren en contacte per condensar més el conjunt de les aromes del perfum, que adquireixen més exotisme, sensualitat i intensitat.

Aquesta nota es situaria entre les notes de cap i de fons.

NOTA DE FONS

Es tracta de l’autèntic resultat del perfum. És el que perdura més enllà de les notes de cap o sortida i de cor. En aquesta fase veiem que les substàncies amb prou feines són volàtils, posseeixen força i capacitat de permanència. Estan formades per les fustes orientals i substàncies animals.

Per acabar, cal afegir que precisament si coneixem aquesta piràmide olfactiva, ens adonem que com més volàtils són els ingredients, més fresca serà la seva aroma i menys perdurable. Per això, la part més important de l’aigua de colònia són les seves notes de cap o de sortida, mentre que la d’un perfum són les seves notes de cor i, per descomptat, una essència es basarà principalment en les aromes que conformen les seves notes de fons.

Famílies olfactives

La manera de combinar els ingredients converteix un perfum en exclusiu. Igual que un escriptor, el perfumista desenvolupa una història al voltant d’un tema. Aquest tema serà l’acord dominant de la composició, determinarà la família del perfum, mentre que els acords secundaris en fixaran la subfamília. Són essències úniques que comparteixen algunes característiques. Trobem vuit grans famílies masculines i femenines: floral, de Xipre, oriental, hesperidi (masculí i femení), fusta i plantes aromàtiques (masculí únicament).

Famílies femenines

Xipre: Els perfums de tipus Xipre, basats en una nota de fusta, molsa i flors, a vegades amb fragàncies de cuir o de fruita, són rics i persistents. Aquesta família rep el nom pel perfum fabricat a Xipre i utilitzat a l’antiga Roma. Coty el va redescobrir el 1917 i va crear Chypre. Aquestes composicions es basen en acords de molsa de roure, làdan de cist, pàtxuli i bergamota. La riquesa de les notes Xipre s’integra molt bé amb les notes de fruita o florals. Aquesta família constitueix un grup de perfums de caràcter fort, fàcils de reconèixer. Aquests perfums estan indicats per a la nit.

Cítrica: Les essències de cítrics, que els perfumistes denominen hesperidis, són els elements principals d’aquesta família que comprèn totes les eaux fraîches. Tots els perfums d’aquesta família estan formats essencialment per cítrics com ara la bergamota, la llimona, la taronja, la mandarina i l’aranja, combinats amb productes originaris del taronger (tarongina, petit grain o taronger agre, neroli). També s’hi troben acords florals o de tipus Xipre. Aquests perfums destaquen per la seva frescor i lleugeresa, i són ideals per a un perfil jove i femení. Recomanem que s’utilitzin durant el dia i les nits d’estiu.

Floral: La gran família floral és la més àmplia, i en les seves notes entren més de la meitat dels perfums. Aquesta família consta d’una gran varietat de creacions que van des d’arranjaments exuberants de combinacions florals fins a composicions de soliflor. Aquestes fragàncies s’enriqueixen amb tocs verds, aldehídics, fruiters o especiats. Amb la seva fragància natural característica, la nota floral és un dels components més importants de la perfumeria femenina. Està indicat per al dia i les nits d’estiu.

Oriental: Aquestes fragàncies es distingeixen per la seva sensualitat i calidesa, les molses, la vainilla i les fustes precioses van acompanyades de flors i essències exòtiques. Els perfums orientals són també anomenats d’àmbar. Els materials, com ara el mesc, la vainilla i les fustes precioses, els atorguen riquesa, i sovint van acompanyats de flors exòtiques i d’espècies. Són perfums per a un perfil misteriós, seductor i femení, especialment indicats per a la nit.
Famílies masculines

Aromàtica: Un acord basat en l’olor d’una o diverses herbes aromàtiques. A causa del caràcter viril d’aquestes composicions, aquesta família és una de les més àmplies en la perfumeria masculina. Els perfums aromàtics es componen principalment de sàlvia, romer, farigola i espígol, acompanyats generalment de notes especiades i d’hesperidi.

De fusta: Aquesta família agrupa perfums amb un acord principal de fusta com ara el sàndal, el cedre o el vetiver. Aquests perfums amb cor de fusta adquireixen un caràcter càlid o opulent quan predominen el sàndal o el pàtxuli, i es tornen més secs amb la presència del cedre i del vetiver. Són acords masculins càlids, secs i elegants alhora, i van acompanyats sovint d’un toc de frescor d’hesperidi o de notes aromàtiques.

Cítrica: El caràcter fresc i lleuger de les notes d’hesperidi, com ara la bergamota, la taronja, la llimona, el petit grain (taronger agre) i la mandarina es veu realçat per notes aromàtiques, de fusta i especiades. En aquesta família s’agrupen tots els perfums formats principalment per cítrics com ara la bergamota, la llimona, la taronja, la mandarina i l’aranja. Aquests perfums destaquen per la seva frescor i lleugeresa, i inclouen les primeres eaux de cologne. La presència de notes aromàtiques i especiades en quantitats a vegades considerables confereixen a aquests perfums un caràcter més masculí.

Oriental: L’harmonia de les espècies, de la fusta i de la vainilla dóna origen a perfums sofisticats i envoltants. La riquesa i la sofisticació de les composicions orientals, airejades amb facetes aromàtiques o d’hesperidi, radiquen en l’ús de matèries precioses com l’ambre, la resina, el tabac, les espècies exòtiques, les fustes sensuals i les notes animals.

 

El teu perfum

Tenir només un perfum és un greu error. En calen com a mínim tres, perquè cada fragància ha d’adequar-se al moment. No és el mateix un perfum per a un sopar romàntic que per anar a treballar o de vacances. 

Diàriament la gent ens demana que els ajudem a triar un perfum. Sovint es pensen que n’hi ha prou amb anar a la botiga, triar els deu perfums més venuts i sortir-ne feliços i contents.

Quan algú ens demana un suggeriment sobre un perfum, el primer que fem és preguntar-li quina mena de fragàncies li agraden i quines no.

Normalment tenim bastant clar quines són les fragàncies que no ens agraden i això permet orientar amb més precisió l’elecció final.

Fes un ràpid test d'orientació

  

Consells i curiositats

L’olor de cadascú és una cosa molt personal i canviant. Depèn de factors com l’alimentació, l’estat d’ànim o el nivell d’estrès. Per això el mateix perfum no fa la mateixa olor sobre la pell de dues persones diferents, el pH de la nostra pell i les nostres hormones s’encarreguen de personalitzar-lo.
De la mateixa manera, un perfum sol resultar més intens i durador quan s’aplica sobre una pell grassa que quan s’aplica sobre una pell seca.
Quan tenim calor, ja sigui per la temperatura ambiental o perquè ens sentim excitats, i la sang s’acosta a la superfície de la pell, l’olor del perfum que portem s’intensifica notablement.
Per això es recomana que a l’estiu s’opti per una fragància més fresca i menys concentrada, com les aigües de colònia sense alcohol.

El perfum que porta una persona reflecteix no només la seva personalitat sinó també les seves emocions, els seus records i la seva sensualitat. Poca gent es manté fidel a una sola fragància tota la vida.
Els éssers humans utilitzem els perfums per comunicar-nos perquè l’olor és un sentit primitiu i molt potent.
Una olor pot portar-nos a la memòria un record oblidat de manera immediata i poderosa i fer-nos reviure emocions intenses.

Com s’acostuma a dir, “la naturalesa és sàvia” i per això cada persona té tendència a preferir instintivament el tipus d’olors que millor li queden i s’adeqüen més a la seva personalitat. Així, les persones extravertides se senten atretes per les aromes fresques mentre que la gent més introvertida sol optar per aromes més misterioses i especiades.
Sempre és millor saber com una fragància interactua amb la química personal de cadascú, però si es tracta d’un regal o d’una sorpresa, això queda descartat, per tant, què podem fer en aquests casos? Comença a endinsar-te amb nosaltres en el món del perfum

 

Com provar un perfum?

Quan proves una fragància, deixa que s’evapori de manera natural a la cara interna del canell. Posa-hi només unes gotes i al cap d’uns instants la fragància cobrarà vida a la teva pell.
No freguis les zones on has aplicat la fragància. La fricció danya les molècules i altera les notes.
Si no vols provar la fragància de manera directa sobre la pell, es pot vaporitzar en un paper especialment dissenyat per provar fragàncies.
Es recomana provar un màxim de tres fragàncies, sinó els teus sentits olfactius se saturen, i gairebé és impossible distingir les diferents essències. El dia que decideixis comprar un perfum intenta no utilitzar cap altra fragància o aroma. Així podràs percebre les essències d’una manera més pura.
No et recomanem olorar una fragància de l’ampolla, ja que el teu nas només percebrà les notes fortes i àcides de l’alcohol i les notes més altes de la fragància. Només la teva pell activarà la fragància, i així revelarà les notes que faran que es percebi d’una manera única a la teva pell.

 

Perfum? Eau de parfum? Eau de toilette? Eau de cologne?

Aquests conceptes descriuen d’alguna manera la potència de la fragància. 
A continuació expliquem les concentracions més habituals: 

Extracte o perfum: és el que té més concentració d’essència aromàtica, pot anar des d’un 18% fins a un 40%, barrejada amb alcohol d’alta graduació.
Normalment, es presenta en flascons petits i té una aroma molt intensa. Només calen unes gotes als canells, a la part posterior dels genolls i als turmells, entre altres llocs, per estar perfumat. Els experts recomanen aplicar-lo amb el tap, no amb els dits, per evitar que es contamini i usar-lo a la nit.
La seva durada és d’unes 7 hores

 

Eau de parfum (aigua de perfum): té la mateixa fórmula que el perfum però conté un percentatge menor d’essències aromàtiques barrejades amb alcohol generalment de 90º; aquestes oscil•len entre un 10% i un 19%. Es pot utilitzar diàriament, en quantitats més elevades que l’extracte i en les mateixes zones.
Aproximadament dura de 4 a 6 hores 

Eau de toilette (aigua de tocador): constitueix la versió més lleugera dins de la família dels perfums, ideal per utilitzar-la en ocasions informals. Té una concentració que varia entre el 5% i el 10% d’olis aromàtics combinats amb alcohol habitualment de 85° i d’un 2% d’essència. Els experts recomanen no aplicar-la sobre la pell, sinó sobre la roba.
Aproximadament dura de 3 a 5 hores 

Eau de cologne (Aigua de colònia): per a molts és la millor opció per usar diàriament perquè és la versió més refrescant i diluïda. Té una concentració considerablement baixa, d’entre el 3% i el 5%, barrejada amb aigua i alcohol de 70°. 
La seva durada és d’unes 3 hores.

 

Història de l’aromateràpia:

Els olis essencials de diferents plantes han estat usats per a propòsits terapèutics des de fa centenars d’anys. Xinesos, hindús, egipcis, grecs i romans han utilitzat els olis essencials en cosmètics, perfums i medicines.
Més recentment, el químic francès René-Maurice Gattefossé va descobrir les propietats medicinals de l’oli essencial d’espígol en aplicar-lo a una cremada a la mà després de patir un accident al seu laboratori.
Després de veure els sorprenents resultats es va dedicar a investigar les propietats químiques dels olis essencials i a registrar-ne l’ús per tractar cremades, infeccions de la pell i butllofes als soldats durant la Primera Guerra Mundial.

 
© Copyright Sinonimus. All Rights reserved